M'he assabentat un dia tard de la desgràcia que assetja a la Mercè.
No hi ha gaire a dir. Millor que pensem que l'atzar i el destí són cecs, sord i muts... perquè si tinguéssin cara i ulls i una mica de sentit, sempre serien injustos amb nosaltres, els humans.
La Mercè Nogueira és una excel.lent pintora... i la pintura, és una eina immillorable per
refer-se una mica... si això és possible.
Publico aquí una de les seves recents aquarel.les que fa poc ha fet amb el grup dels dissabtes. Segueix pintant així, Mercè... és el millor consell que a mí, en aquests moments, se m'acut.
Apreciat Antoni t'agraeixo de tot cor les teves paraules tan sentides i us envio una forta abraçada per tota la colla, ja sabeu que us estimo molt.
ResponElimina