diumenge, 19 de març de 2017

Pabelló de Mies van der Rohe




    Dibuix aquarel·lat  en quadern.

9 comentaris:

  1. Buen trabajo Arturo. Ese formato del blog se presta muy bien a este tipo de panorámica.Creo que algún contraste más, tanto en dibujo como en color le hubieran ayudado a explicarlo mejor, pero el resultado final está muy bien. Se notan tus avances!!!!

    ResponElimina
  2. Gracias Antonio por tus palabaras. Ya te preguntaré cuando nos veamos. Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Molt bon dibuix, el format es molt interessant.

    ResponElimina
  4. Perdona però fa dies que no miro res a Internet. Avui dimecres, he obert el Blogg i he vist el teu dibuix. Com diu l'Antonio, els blocs oberts es presten a fer panoràmiques i aquesta està bé. Ara no es pot modificar, però l'arbre del fons, a la dreta, el de darrere de l'edifici, hi sobra, o en tot cas queda esquifit.

    ResponElimina
  5. Hola! Salutacions a tots quatre! Soc en Daniel.

    Primer de tot vull agraïr-vos a tots l’acollida dins la colla dels dissabtes. Estic gaudint molt pintant amb vosaltres. Mica en mica confio en recuperar la poca traça que puguès haver tingut anys enrrera i possar-me al dia desprès de tant temps amb els estris de pintar totalment abandonats.

    He rescatat aquest nick «Jitterbug» d’un grup de blogs antics i d’altres activitats que he anat fent al llarg del temps. Potser no serveixi si teniu alguna norma que requereixi l’us d’un nom «formal» per participar en aquest blog, com veig que feu tots. Ja m’ho direu si és el cas, de moment no en tinc cap altre.

    (Disculpa, Arturo, que hagi segrestat la teva entrada per fer la salutació. On hi ha confiança... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. H Daniel, no té importància, només que m'agrada més Artur, signo com Arturo perquè l'Artur és el meu fill i per evitar confusions ....

      Elimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. (Edito tot canviant 'Arturo' per 'Artur')

      Antoni: Haig de trencar una llança a favor de l’arbre esquifit de la dreta del dibuix de l’Artur: Tots dos hem fet el mateix tema i m’he trobat també amb aquest problema. Potser es un bon exemple d’aquestes coses que cal decidir què fer amb elles quan es fa la composició: La deixo o la trec?

      Igual que ha fet ell, jo vaig decidir deixar-lo. La veritat es que era un arbre amb una estructura molt poc habitual, potser algun tipus de conifera estranya, però era tal com ell l’ha dibuixat aquí. El meu arbre s’hi sembla molt al seu, tot i que els nostres estils son ben diferents. Tens raò que canta molt, es veritat. En el meu cas, vaig jutjar que m’ajudava a trencar el ritme de la resta d’arbres, tots molt iguals, però encara no he decidit si vaig fer bé o no. Potser era un arbre que demanava un tractament «oriental» per entendre-l’hi la forma, i cal bastant de traça per aconseguir-ho (jo no vaig poder).

      Elimina
    2. Ui... ho sento. Quan dic que "canta molt" vull dir que "destaca molt". Potser no és l'expresió més encertada, em sap greu. No hi ha cap ànim despectiu, al meu arbre li passa exactament el mateix.

      Elimina